U.AT. Horta

CAPÌTOL 22. UN FUTUR LLUNY DE L'HORTA

Al llarg deis seus setanta-cinc anys de vida, per les files de la Unió Atlética d'Horta han passat centenars de jugadors que amb el seu esfor? han anat configurant la historia del club. Tots hi han deixat la seva empremta, pero avui uns son recordáis i d'altres gairebé oblidats. Hi ha hagut noms gloriosos per a la mateixa trajectória blanc-i-negra i d'altres que han estat en clubs grans i que en algún moment de la seva carrera van jugar a l'equip del Feliu i Codina, com es el cas de Zabalo, Bardina, Arcas, Vicente, Celdrán, Datzira, Paredes, Marín, Giménez, Mir, Toribio, etc.

Hem volgut, en aquest darrer capítol, parlar de tres joves jugadors sorgits de l'Horta en els últims anys i que teñen una gran projecció de cara al futur. Que, fi-nalment, triomfin o no depén de moltes circumstàncies. En el futbol, com en la vida, tot pot canviar en un dia. Pero les condicions d'aquests jugadors son innegables. Són producte de l'etapa en què millor va funcionar el futbol base,és a dir, la que engloba les primeres temporades de l’actual dècada. Cap d'ells segueix en el club; lògicament, han buscat horitzons més amplis, però no obliden el seu origen blanc-i-negre i n'estan del tot orgullosos.

Isi, que és el nom futbolístic d'Isidre Josep Vila García, és un centre-campista esquerrà que juga en el filial del Racing de Santander, pero aquesta temporada ja s'ha entrenat sovint amb la plantilla professional i, fins i tot, ha disputat algun partit amistós amb el primer equip. Amb ell, el club verd-i-blanc ha fet una excepció, ja que en el seu planter només hi ha jugadors cantàbrics. Però, veient les seves qualitats, el club d'El Sardinero va decidir fitxar-lo i finançar la seva formació. No es va equivocar.
Ha fet una gran temporada i els seus gols han estat decisius en la lligueta d'ascens a Segona B, categoria a la que ha pujat el filial verd-i-blanc. Va néixer a Barcelona el 28 de març de 1977. Acaba, doncs, de fer 20 anys. Es va iniciar a l'Escola TARR i després va passar al futbol base del Barça. En època juvenil va fitxar per l'Horta, amb el qual va jugar a la Divisió d'Honor de la categoria. Allà el va descobrir un tècnic del Reial Oviedo, que va aconseguir incorporar-lo a l'entitat asturiana. Va jugar en l'equip juvenil i la temporada passada el va fitxar el Racing, on segueix la seva lloable trajectòria.

La seva carrera va tenir cert paral.lelisme amb la del seu germá Joan, un any més gran que ell, amb qui va jugar a la TARR i a l'Horta juvenil. Lamentablement, una greu lesió al turmell, quan defensava els colors del Sant Andreu, li va fer deixar el fútbol. Però el paral.lelisme més gran l'ha tingut amb Ángel, que es com es coneix en el món de l'esport Ángel Martínez Barenys, un porter d'1,88 metres d’alçada que aquest any ha jugat amb el Reial Oviedo B, en la Segona Divisió B. on el conjunt blau ha assolit una còmoda classificació. També s'ha entrenat ja amb el primer equip. Es barceloní. Va néixer el 12 de febrer de 1977.
Del 1985 al 1988 va jugar a la TARR i d'aquest any fins al 1994 va ser a les divisions inferiors del F. C. Barcelona. El 1991, després d'una excel.lent campanya a l'infantil A, va rebre de mans del mític Arconada el trofeu al millor porter de la categoria. Es un moment que mai podrà oblidar. Després de jugar en l'Horta i en el Sant Cugat se'l va endur el Reial Oviedo el 1995, juntament amb Isi. Primer va actuar en l'equip juvenil, que milita a la Divisió d'Honor, i en començar la temporada 96-97 va passar al Reial Oviedo B.

El tercer crac del futur és Antoni Vicente García Ruiz, futbolísticament Tente. Va néixer a Barcelona el 9 d'octubre de 1977, i fer gols és la seva feina. És un davanter centre fort i amb bona tècnica. També es va formar a la TARR i després va passar quatre anys en el Barça, jugant des de l'aleví fins al cadet. Ja com a juvenil va passar a l'Horta. Des de ben aviat, un grapat de clubs van voler-lo fitxar. El més interessat va ser la Gramenet. L'aleshores entrenador colomenc Roberto Puerto va posar-se en contacte, fins i tot, amb l'Horta, però li van donar allargues. No el volien deixar marxar. Només després de moltes negociacions, al final de la temporada 95-96, els dirigents hortencs van donar el "placet" al seu adéu i va fitxar pel Mataró. Una greu lesió de lligaments creuats del genoll va frenar momentàniament, la passada campanya, la seva imparable ascensió.