U.AT. Horta

CAPÌTOL 21. 7é ANIVERSARI. 1996/97 UNA TEMPORADA RODONA

Trobar-se de nou a Primera Catalana va ser, sens dubte, un cop molt dur per a un club com l'hortenc, que buscava, per sobre de tot, la consolidació a Tercera. I el president, Josep María Becerra, va decidir fer, com un any abans, una renovació gairebé total a la plantilla, mantenint, això sí, el tècnic Antonio Linares a la banqueta. Per fer front amb garanties a la nova categoria es va buscar una barreja de veterania i joventut. Es va voler conjuntar futbolistes amb experiència en la dura lluita en aquestes divisions i sabia nova amb il.lusió per tirar endavant el nou projecte.

TRIOMF EN UNS HISTÓRICS "CASOLANS"
El cas és que la campanya va començar molt positivament, perquè, per tercer any consecutiu, l'equip es va plantar a la final del Torneig dels Històrics. I aquesta vegada, amb resultat positiu. Sumava així el seu segon títol.
Cal dir que, per primera vegada i per commemorar el 75é aniversari de l'Horta, el Torneig dels Històrics va abandonar el camp del Guinardó i es va disputar al Feliu i Codina, factor que, lògicament, donava una certa "chance" al conjunt de Linares.Una golejada al campió anterior, el Júpiter, per 5-1, va obrir la participació dels blanc-i-negres, que després van fer un partit no gaire bo contra l'Ibèria que va acabar amb empat a un gol. En el tercer partit, pero, l’Horta va tornar a mostrar-se a un gran nivell i va fer quatre gols al Poble Sec.
En la semifinal, una rematada de Nogueiro, en el minut 60, va propiciar el triomf davant d'un equip de Tercera, l'Esport Badaloní. El Barceloneta es va convertir en l'altre finalista guanyant el Poble Sec.La final va arribar a nivells de gran emoció. Matamoros, amb un preciós cop de cap, va avançar el conjunt mariner en el minut 18. Deu més tard, l'àrbitre va anul.lar un gol d'Álex per un possible fora de joc que va ser molt protestat, però l'Horta no es va enfonsar i, en el 37, Nogueiro, d'una esplèndida rematada, va empatar.

El mateix jugador, en el minut 57, va posar al davant el quadre amfitrió. El resultat es mantenia i tot semblava decidit quan, en l'últim minut, Estepa va sorprendre tothom i va batre per segona vegada Bonet. Va ser necessari el llençament de penals, en els quals l’Horta es va imposar per 4-3 i es va adjudicar així el Torneig jugat a casa seva. A més, Nogueiro va rebre el trofeu al màxim golejador, i Bonet, el concedit al porter menys golejat.