U.AT. Horta

CAPÌTOL 20. CRISI I RENUNCIA A SEGONA B.

L'ADÉU DE JOSEP MARÍA GONZALVO
Però, tot i els excel.lents resultats de l'equip, l'ambient en el si del club no era el més idoni. I es que al president Becerra, al marge de prescindir normalment de les opinions dels seus companys de directiva, li agradava "jugar a tècnic" i volia imposar determinats jugadors en les alineacions, cosa a la qual Gonzalvo sempre es va negar. El conflicte havia d'esclatar un dia o altre. I va ser justament en l'últim partit de Lliga. Becerra va criticar obertament l'entrenador per no fer jugar cap juvenil contra el Júpiter.

En primer lloc, el fins aleshores vicepresident encarregat de la part esportiva i home de confiança de Becerra, Paco Carmona, va presentar la seva dimissió irrevocable per no estar d'acord amb la política del president. I en aquest punt també va acabar l'exitosa etapa de Josep Maria Gonzalvo com a entrenador de l'Horta.
Després de tots aquests conflictes, l'entitat va quedar molt tocada. La major part dels jugadors veterans van ser donats de baixa i, fins i tot, el president es va plantejar renunciar a la categoria per problemes econòmics. Després de repensar-s'ho va decidir continuar, encara que amb una plantilla completament nova -amb només quatre jugadors de la temporada anterior- i amb un pressupost molt limitat, 8.500.000 de pessetes. I va col.locar a la banqueta del primer equip el jove tècnic de la casa -de només vint-i-cinc anys- César Sanz, que havia treballat sempre en les categories inferiors del club del Feliu i Codina.

NO A L'ASCENS "POLÍTIC"
I el que son les coses. De renunciar a Tercera i passar a jugar a Primera Catalana, l'Horta va tenir l'oportunitat històrica de poder "pujar" a Segona B. El Palamós va ser rebaixat de categoria per morós i va quedar vacant la seva plaça. En un principi es va oferir als dos equips que havien perdut en la fase d'ascens, primer el Tàrrega i després el Vilobí. En els dos casos, les assemblees de socis van desestimar l'ascens per motius econòmics. Llavors, el president de la Federació Catalana, Antoni Puyol, va proposar a Becerra que fos l'Horta, com a cinqué classificat de Tercera, el que ocupés la plaça del Palamós.En aquell moment, el president hortenc es va penedir d'haver trencat l'excel.lent plantilla de la temporada anterior.
La que tenia aleshores l'Horta no oferia garanties per fer un paper digne, i això, i, es clar, la qüestió econòmica, li va fer pensar que acceptar l'oferta de Puyol era inviable. Curiosament, els mateixos jugadors, que estaven disputant el Torneig dels Històrics, li van demanar que donés el sí prometent-li tota mena d'ajut i sacrifici. Pero Becerra, l’11 d'agost, va fer pública la renuncia oficial. I va ser, finalment, el Gavà, sisé classificat de Tercera, el que va pujar. I encara hi és, la qual cosa provoca la vana enveja de bona part dels aficionats de l'Horta, que pensen que el seu club podia estar disfrutant amb un equip a Segona B.

SUBTÍTOL EN ELS HISTÒRICS... I DESCENS
L'actuació en l'onzena edició del Torneig dels Històrics va ser reeixida, encara que l'Horta no va poder revalidar el títol guanyat un any abans. Es va retornar al sistema antic i l'Horta va quedar primer del seu grup després d'empatar sense gols amb el Martinenc, golejar l'Ibèria (4-0) i superar per la mínima el Badalona (2-1).
En la semifinal, com un any abans, l'Horta va superar el Sants, aquest cop amb gols de Marc i Pablo. En l'altra eliminatòria, el Júpiter va vencer el Badalona per 4-2 i, per tant, es va repetir la final. Però el desenllaç va ser diferent, ja que el Júpiter es va prendre la revenja i va guanyar per 2-1. Checo (64') i Mora (80') van posar al davant els gris-grana, i els hortencs només van poder reduir distàncies en el minut 85, amb un gol de Pablo. L'equip subcampió va estar format per Roberto; Gascón (Manolo 74'), Sanchís, Campillo, David Márquez, Morera (Lolo 65'), Marc (Tente 57'), David, Pablo, Álex i Murillo.Les bones perspectives que feia preveure l'actuació en aquest torneig no van tenir reflex en el campionat de Lliga. César Sanz va poder comprovar ben aviat que no era el mateix entrenar juvenils que uns jugadors que en bona part el superaven en edat.

El comensament del torneig va ser nefast i la "puntilla" per a Sanz va arribar amb l'humiliant 10-0 encaixat al camp del Vilobí.El tècnic no va arribar a Nadal. Becerra va destituir-lo i va fitxar Antonio Linares, amb qui l'equip va protagonitzar una espectacular recuperació. L'Horta va arribar a sumar 17 punts dels 18 possibles i es va allunyar durant unes jornades dels llocs de descens.Pero l'excés de confiança, sumat a les limitacions de la plantilla, del tot inexperta i curta, va fer que l'equip tornés a fallar, i en les ultimes jornades es van regalar punts de forma incomprensible. El 19 de maig, en perdre per 2-0 al camp del Guíxols -el cuer-, es va consumar la desfeta. L'Horta tornava a caure al pou de la Primera Catalana.