U.AT. Horta

CAPÌTOL 2. LA INAUGURACIÓ DEL FELIU I CODINA

Fins a jugar al camp de Feliu i Codina, la Unió Atlètica va haver de peregrinar més d'un any per diferents terrenys de joc. El primer de tots va ser habilitat en un solar del que avui són els carrers Dante Alighieri i Argimon. Penes i treballs costava cada diumenge arreglar el terreny perquè s'hi pogués evolucionar amb certa comoditat. Ben aviat, però, l'Horta va anar a jugar a Ca l'Andelet, on hi havia un camp ja expressament adequat per a la pràctica del fútbol.

La tercera seu del nou club va ser la Casa de Caritat d'Horta. Molts canvis, evidentment, per a un sol any de vida. Una història, de tota manera, semblant a la que van haver de viure la major part del clubs novells en aquella època.
Els dirigents de l'Horta anaven buscant, mentrestant , un lloc apropiat on el club pogués arrelar. I el van trobar finalment dintre de les propietats de la Masia de Can Ramis. Eren uns terrenys on hi havia zona de conreu, horts i ametllers. Van arribar a un acord amb els propietaris per llogarlos per 300 pessetes al mes. I, un cop firmat el contracte, van posar-se mans a l'obra per adequar-los com a camp de futbol.

I un any i mig després del naixement del club, el 8 de setembre de 1923. va portar-se a terme la solemne inauguració del camp de futbol del carrer Feliu i Codina. Un camp que, passades més de set dècades, segueix veient les evolucions del club hortenc. Aixó sí, després d'haver passat no poques vicissituds i diverses remodelacions. Ara és de propietat municipal, ja que, el 1953, l'ajuntament el va comprar a la família Ramis per evitar el desnonament.
Durant la celebració de la inauguració, a més del terreny de joc, es va beneir la bandera del club. I no hi va faltar, tampoc, l'actuació d'una banda municipal que va delectar el públic amb les seves interpretacions. Molts vilatans es van desplaçar fins a les noves instal.lacions per disfrutar de la festa i del refrigeri que es va oferir després. Van apadrinar l'acte dues personalitats ben conegudes d'Horta, el senyor Tomàs Casals i la senyora Eulàlia Julià.

DERROTA DAVANT EL MARTINENC

Pel que fa a la part esportiva, el rival escollit per enfrontar-se amb l'Horta va ser un popular equip d'una barriada pròxima, el Martinenc, que amb els anys es convertiria en tot un "etern rival" dels blanc-i-negres. El "kick-off" d'honor el va fer la senyora Rosa Planas, una coneguda botiguera del barri, ja que va ser ella qui va pagar la copa que es va posar en joc. Malgrat que no va venir amb el seu millor equip, el conjunt de Sant Martí de Provençals va imposar la seva veterania i va guanyar per un gol a zero. El partit, segons diuen les cròniques d'aleshores, va ser força competit, però ple d'esportivitat, i va deixar satisfet el públic, a pesar de la derrota local.