U.AT. Horta

CAPÌTOL 19. TITOL EN EL TORNEIG DELS HISTÒRICS

La 94-95 va ser una temporada on tot va sortir rodó. El president Josep Maria Becerra va confiar la direcció tècnica de l'equip a un entrenador de reconegut prestigi, Josep Maria Gonzalvo, fill del malaurat internacional barcelonista Gonzalvo II i germà d'un altre tècnic de primer ordre, Jordi.
A més, l'Horta es va reforçar amb diversos jugadors de qualitat i es va formar així una plantilla molt potent amb garanties no només de mantenir la categoria, sinó de lluitar per objectius molt més importants. Va quedar integrada per: José Antonio, Roberto, Suso, Arturo, Mezquita, Campillo, Carlos Pastor, Soler, Maceda, Morera, Marcos, Marc, Carlitos, Chamizo, Alex, López, Mario, Sergio i Miquel.

En la pretemporada, la Unió Atlètica d'Horta va aconseguir el seu primer gran èxit. Ni més ni menys que el títol del Torneig dels Històrics, una competició que arribava a la seva desena edició.El Torneig dels Històrics, creat el 1984, era una autèntica assignatura pendent per al quadre hortenc, ja que mai havia pogut passar de la primera fase. Tercers i quarts llocs en la primera fase li havien impedit sempre passar a semifinals.
Aquest any, amb nou participants en comptes de vuit, es va canviar els sistema de competició i es va decidir que en la fase inicial s'enfrontessin tots contra tots, i que es classifiquessin per a les semifinals els quatre primers. I l'Horta no només va obtenir una d'aquestes quatre places, sinó que va acabar com a campió destacat d'aquesta fase regular, amb 19 punts -també s'estrenaven els 3 punts per victòria-, per 17 l'Europa i el Júpiter i 13 el Sants, que, lògicament, va ser l'adversari en les semifinals. Els resultats de l'equip de Gonzalvo van ser aquests: Horta-Sants 2-1, Horta-Ibèria 1-0, Horta-Sant Andreu 1-0, Horta-Júpiter 1-3, Horta-Europa 1-1, Horta-Badalona 3-0, Horta-Martinenc 2-0 i Horta-Poble Sec 1-0.El partit de semifinals contra l'equip verd-i-blanc va ser molt igualat i emocionant, i es va resoldre gràcies a un gol de Morera en el minut 53. En l'altre enfrontament no va haver-hi gols i el finalista es va haver de decidir per penals. El Júpiter va estar mes encertat que el quadre gracienc i es va convertir així en l'adversari de l'Horta en el partit decisori del títol. Era, per cert, l'únic equip que l'havia derrotat en la fase previa.
La final va tenir constants alternances per tots dos costats i la bona actuació dels porters va propiciar que cap de les dues porteries fos batuda. Es va aribar, doncs, a la tanda de penals, i allà es va concretar la "històrica" -i mai millor utilitzada aquesta paraula- victòria de l'Horta. Suso, Morera, Marcos i Carlitos van transformar els seus llançaments i només va fallar Campillo, pero el porter José Antonio, aturant les rematades d'Alsina i Oller, va fer possible el triomf hortenc.Aquella tarda històrica, al camp del Guinardó van jugar: José Antonio; Arturo, Campillo, Mezquita, Pastor, Marcos, Soler, Maceda (Suso 58'), Morera, Carlitos i Marc (Miguel 68').
A part d'obtenir una valuossíssima victòria moral -que, sens dubte, el faria entrar amb renovades perspectives a Tercera Divisió-, també li va suposar un respir econòmic, ja que s'enduia 600.000 pessetes que anaven força bé a la seva sempre delicada tresoreria.