U.AT. Horta

CAPÌTOL 17.LES VICISSITUDS DEL FUTBOL BASE

El futbol base, a causa de les vicissituds que ha passat al llarg de la història, es mereix un capítol a part. En els primers anys de la seva història, l'Horta tenia com a equip "bressol" els Dragons, dels quals ja hem parlat a bastament, Després, equips del barri, com el Turó de la Peira i el Coimbra. van fer aquesta funció.
En els anys setanta, l'Horta tenia en el seu organigrama de formació equips de categoria amateur, juvenil i infantil. Però la veritat és que pocs jugadors del planter van arribar al primer equip.

L'excepció la trobem el 1977, quan la Unió Atlètica va retornar a Tercera després de gairebé dues dècades d'absència La seva última presència a la divisió de bronze havia estat en la campanya 58-59. Doncs bé, quatre jugadors del juvenil es van incorporar al primer equip: Navarro, Borsot, Martín i Galindo. Va pujar també el jugador del Coimbra Perico. Seria injust oblidar el treball fet en el planter per homes com Ricard Torras, tota una institució a l'entitat, que va ser també factòtum de la Damm. Però podem dir que va ser en la segona meitat dels vuitanta quan, de la mà de Luis Lecha, tècnic procedent del Barça, es va dotar el futbol base d'una nova filosofia que seria l'inici del ressorgiment posterior.
Els cinc anys de treball d'aquest home van ser molt importants. I el 1987 es va crear l'Escola de Futbol Base, que en poc temps va controlar uns dos-cents jugadors, entre benjamins, alevins, infantils, cadets i juvenils. Presidia el club Manuel Berché. A Lecha el va substituir el tàndem format per Requena i l'exjugador Burriel.


L'ESCOLA I EL RESSORGIMENT
L'època més productiva -encara que, malauradament, curta- per al futbol base hortenc va començar el 1991, en accedir a la presidència Celso Fernández, home vinculat al futbol de formació. Es va crear una secció a part, que tenia plena autonomia i pressupost i comptabilitat propis. Se li assignaven més de cinc milions de pessetes. Isidre Vila, un destacat exjugador d'equips com el València, va ser nomenat president.
Al cap de poc, el coordinador general Requena va haver de deixar el càrrec per problemes de salut i el va substituir Antoni Vidal. L'entusiasme i els coneixements d'aquest equip i els seus col.laboradors més directes van fer que s'aconseguís un alt nivell. Per desgràcia, la seva tasca no va poder continuar molt de temps, ja que aquests van dimitir en fer-se càrrec del club Josep María Becerra, amb qui tenien serioses discrepàncies. Durant aquella etapa es va parlar, fins i tot, de convertir l'Horta en filial d'algun equip de Primera i d'aquesta manera aconseguir que fos sufragat el 50 o el 60 per cent del pressupost del futbol base de cara a la seva potenciació.

Es pensava que era la millor manera d'establir les bases per aconseguir a mig termini un equip capaç de pujar a Segona B. Pero les gestions, un cop arribat Becerra a la presidència, van passar a millor vida.Amb Vila i Vidal va haver-hi tota una revolució. Es va crear una oficina del futbol base, es va fer un nou reglament de disciplina i van arribar nous tècnics, la majoria, avui dia, incorporats a importants equips del futbol català. Es van posar tota una serie de bases considerades imprescindibles per aconseguir les fites proposades. El primer pas -imprescindible- era la separació entre el futbol base i el primer equip, tant en el nivell esportiu com en l'econòmic, per poder treballar amb plena autonomia. Malgrat el poc temps que va durar aquesta "primavera" del futbol base, es van aconseguir alguns dels objectius plantejats. Així, l'equip juvenil va pujar a la Divisió d'Honor; el cadet, a Preferent, i dos equips més van ascendir també de categoria en el seu àmbit. I uns quants jugadors del futbol base hortenc van anar a parar a clubs importants. Pallarès i Al-drich, al Barcelona; Sergio, a l'Espanyol; Isi i Ángel, a l'Oviedo; Tente i Sevilla, al Mataró, etc. I el que és més important: sis jugadors de l'equip que ha tornat a Tercera s'han format a les divisions inferiors. Però, com hem dit, tot aquest estil de treball es va frenar quan Celso Fernández va dimitir del càrrec, a finals del 1993. L'arribada de Becerra a la presidència va comportar força canvis, ja que estava més preocupat per donar una infraestructura lúdica al club que no pas per continuar potenciant el futbol de formació. De tota manera, l 'equip juvenil continua a la Divisió d'Honor .Curiosament, però, Becerra, s'ha mostrat molt restrictiu a l'hora de deixar marxar els jugadors amb ofertes de clubs importants.
Un cas força significatiu es el de Tente, que no va poder anar a la Gramenet perquè l'Horta el va retenir.Al final, el seu pare va pagar 200.000 pessetes i només així el va deixar marxar. Hi ha una anècdota singular. La van protagonitzar Isi i Ángel, als quals Becerra va prohibir l'entrada al camp per fer un reportatge televisiu dies després d'haver fitxat per l'Oviedo. Es evident que el president, incomprensiblement dolgut per la seva marxa, va fer un mal servei al club, ja que sortir al programa televisiu hauria estat molt positiu publicitàriament per a la Unió Atlètica d'Horta.