U.AT. Horta

CAPÌTOL 14. UNS VUITANTA GAIREBÉ FELIÇOS

Ana Diosdado va escriure una novel.la, més tard representada al teatre, que tenia un títol molt significatiu: "Los ochenta son nuestros". Un títol escaient per al club hortenc, ja que la dels vuitanta ha estat, sens dubte, la millor dècada, esportivament parlant, de la Unió Atlètica. Tret de dues temporades, les 86-87 i 87-88, va jugar sempre a Tercera Divisió i en algunes campanyes va tenir destacades actuacions.
Després de les angúnies que, com hem explicat, va passar l'Horta per salvar la categoria en les temporades 77-78, 78-79 i 79-80, les perspectives no semblaven gaire millors de cara a la campanya 80-81. I la veritat és que, de nou, el patiment va arribar fins a l'últim sospir. L'Horta va quedar divuitè, però, aquest cop, només van baixar els dos últims, que van ser la Gramenet i el Masnou. La difèrencia amb el conjunt blau de Santa Coloma va ser d'un sol punt...No van millorar gaire les coses la temporada següent. L'Horta va quedar només un lloc més amunt, suficient, però per no baixar. Aquest cop es condemnaven tres equips. Val a dir que la salvació del quadre hortenc va ser deguda al "goal-average", i és que va acabar amb els mateixos punts que el Girona i el Malgrat, i tres més que el cuer, el Gavà.

GONZÁLEZ: EL MILLOR CURRICULUM

L'arribada del malaurat Jordi González, un home de la casa, a la banqueta del primer equip va donar un gir radical a la situació. Amb jugadors com Pastor, Torrijos, Lluch, Toni, Navarro I, Fredy, Brasi, Luichi, Blanco, Navarro II, Cores, Palazón i Alonso va aconseguir la millor classificació de l'època moderna a Tercera, la setena plaça.

Durant tota la temporada va estar lluitant a la zona alta amb equips de la talla del Badalona, Sant Andreu, Lloret, Banyoles, Terrassa i Barcelona amateur -Figueres i Olot es van destacar força i van obtenir les dues places que donaven pas a les eliminatòries d'ascens-i va quedar només a un lloc de les posicions que donaven accés a disputar la Copa del Rei la temporada següent. Aquell exitós 1983 va veure també com Josep Ribó, successor d'un altre president de curta trajectòria, Josep Garcia, deixava la presidència del club a mans de Ramón López.

La següent campanya no va ser gaire bona. L'Horta va haver de lluitar de valent per eludir els perills del descens. Cosa que va aconseguir gràcies a la seva quinzena plaça final. Només baixaven els dos últims, i els blanc-i-negres van sumar cins punts mes que el Tortosa, primer dels que van enfilar el camí del descens.Sortosament, la temporada 84-85, l'Horta en va tornar a fer una de madura.
Jordi González va compactar una bona plantilla, que va estar lluitant a la zona mitjana-alta de la classificació, sense aspiracions d'ascens, però també sense maldecaps. Es va poder veure un bon futbol al Feliu i Codina.

Finalment va quedar en la desena posició, encara que només a tres punts de la sisena. Recordem el noms deis jugadors mes efectius d'aquella campanya: Martínez, Torrijos, Cortijo, Ortega, Navarro, Fredy, Martín, Abellà, Blanco, Aparicio, Alonso i Burriel. I per sobre de tots, Juan Antonio López Toribio. Aquest jove jugador, fitxat de la Damm al setembre del 1984, va destacar ràpidament. I aixó va propiciar que només un any després el fitxés l'Espanyol, amb què va debutar a Primera. Després va passar a l'Andorra i al Mèrida.

ADÉU A LA TRAJECTÒRIA MES LLARGA A TERCERA
L'Horta no només va donar la mesura de les seves possibilitats en la Lliga, sinó també en altres competicions. Així, en la Copa Generalitat del 1985 va arribar fins a les semifinals. Va perdre amb el Manresa per 2-1.Malauradament, un altre cop, la llei del pèndol es va complir per a l'Horta, i, després d'aquesta excel.lent trajectòria, el club del Feliu i Codina va tornar a viure una temporada lamentable, que aquest cop va tenir un resultat tristíssim, el descens a Preferent. Nou anys a Tercera Divisió quedaven enrere.
Jordi González no va acabar la temporada. Va dimitir i el va susbtituir el fins aleshores jugador Manuel Burriel. Malgrat aquest final, ningú pot negar que, amb González -que va morir molt jove-, l'Horta va viure un dels millors moments de la seva llarga història. S'ha de remarcar un nou relleu en la presidència de l'entitat. Ramón López va lliurar la "vara" a Manuel Berché Gómez, que era membre de la seva junta.