U.AT. Horta

CAPÌTOL 10. HUGUET i CORTÉS, DOS GRANS PRESIDENTS

El 1958 es va convertir en president de l'Horta un conegut farmacèutic, Josep Huguet, persona molt vinculada a l'entitat, els consells del qual havien estat sempre presos en consideració pels dirigents anteriors. A l'establiment que regentava a la plaça Eivissa, tothom hi anava per demanar assessorament. Sota la seva gestió, el club blanc-i-negre va viure una època de benestar gairebé inèdit fins aleshores. Huguet va aixecar la situació econòmica de la Unió Atlètica en uns moments que es presumien força delicats per al futur del club.El "boom" de l'economia espanyola que va començar en aquell temps va tenir, doncs, el seu petit reflex en l'Horta, que també va viure el seu particular "miracle". Huguet es va envoltar de gent molt capaç. Homes com Alfredo Zalaya, Pere Vidal, Manuel Esteve o Josep Torelló van tenir un paper clau en la revitalització de l'Horta.

Ja ha quedat gairebé com una llegenda el fet que, en un moment difícil del seu mandat, Josep Huguet en va tenir prou amb un sopar al conegut Restaurant Sidney, del passeig Maragall, per construir un equip competitiu. Amb només 15.000 pessetes va fitxar tota una sèrie de jugadors, la major part rebutjats d'altres clubs, que van donar gran rendiment. Va ser aquell equip que integraven habitualment: Serrat; Blázquez, Gozalvo, Aparici, Martí, Terradas, Mena, Cartes, Aguilar, Casanovas i Pujol.
De tota manera, en l'aspecte purament esportiu, els anys de la gestió d' Huguet no van ser els millors. Poc després d'incorporar-se a la presidència va veure com l'Horta baixava de Tercera Divisió a Regional, i, durant tota la resta del seu mandat, l'equip va lluitar sense sort buscant l'ascens a la categoria de bronze. Alguna temporada, com la 62-63, el va tenir ben a prop. Va quedar en tercera posició del grup segon. Les dues campanyes anteriors s'havia aconseguit la cinquena plaça. Homes com el j ove tècnic Víctor Frattarola o Enríe Vaqué van dirigir equips força competitius, integrats per jugadors d'innegable valor.
Però va faltar la mica de sort necessària per al retorn. D'entre els millors èxits d'aquesta època podem citar el subcampionat conquerit el 1958 en el Trofeu Moscardó, una competició de molt prestigi aleshores, que estava dedicada a l'heroi de l'Alcázar de Toledo i primer Delegado Nacional de Deportes de l'época franquista. El disputaven els equips catalans de categories inferiors. A la final, jugada a l'estadi de les Corts, que llavors ja no utilitzava el Barça, va perdre amb el Badalona.

A LA NOVA PREFERENT... AMB SUSPENSA

Josep Huguet el va susbtituir com a president el doctor Andreu Cortés, que va prendre possessió del càrrec el 1966. Era un home de gran carisma, que està considerat un dels millors presidents que ha tingut l'entitat. Cortés, que el 1950 havia estat el fundador de la secció de basquet, va portar una línia força semblant a la del seu antecessor, i, com li havia passat a aquest, si bé en la part econòmica va obtenir bons resultats, tampoc va poder veure realitzat el somni de retornar l'Horta a la Tercera Divisió.

De tota manera, la desena posició que va ocupar l'equip a la fi de la campanya 67-68 a Primera Regional li va permetre, almenys, ser un dels integrants de la nova categoria creada aleshores, la Regional Preferent. Per cert, que la consecució d'aquesta desena plaça va ser dramàtica. A la primera volta del campionat s'havia retirat el Camarles i, per tant, cada setmana descansava un equip. L'última jornada li tocava a l'Horta.
A la penúltima havia perdut penosament a casa amb el Cornellà, i ara depenia del resultat del Prat-Tàrrega per assolir l'ascens. Els visitants, ja classificats, no s'hi jugaven res i, per tant, es temia una relaxació que podia facilitar la victòria dels del Baix Llobregat, que, guanyant, superaven l'Horta per "goal-average". Pero el Tàrrega va lluitar amb tota esportivitat i va arrencar un empat que va portar l'Horta a Preferent.

UNA XIFRA MÀGICA: MIL SOCISS
ense viure els millors moments esportius de la seva història, no deixa de ser curiós que, durant la presidència d'Andreu Cortés, en l'aspecte social el club arribés a les seves més altes cotes. I és que mai com llavors s'ha arribat a la màgica xifra de mil socis. I també era notable l'afluència d'espectadors que acudien als partits.
Normalment, el Feliu i Codina era ple.Aquests anys es van anar succeint tot un munt d'entrenadors. Alguns d'ells de reconegut prestigi en l'àmbit del futbol català: Juan Rodríguez, José Montero, Manuel Cruz, Vicenç Balaguer -l'exjugador de l'Espanyol conegut esportivament per Catà-, Joan Clemente, el després cotitzadíssim Jaume Olivé o Joan Miró.Però qui va deixar una empremta més fonda va ser el malaurat Josep María Monfort, que ja havia estat tècnic dels equips inferiors a finals dels quaranta i va dirigir el primer equip la temporada 69-70. Amb ell a la banqueta, els aficionats de la Unió Atlética van disfrutar del millor fútbol que es va veure en aquells anys, si bé tampoc va ser possible l'ascens a Tercera.

"LA BONIATA", PERSONATGE SINGULAR

No podem repassar aquesta època de la història de l'Horta sense parlar d'un personatge entranyable que es va fer forca popular. Ens referim a "la Boniata".Era una dona molt extravagant que durant anys es va deixar veure pel Feliu i Codina, juntament amb la seva germana. Plogués o fes sol, sempre portava un paraigua. Des de les grades reproduïa els moviments dels jugadors i també interpretava les jugades que veia en el terreny de joc. Es passava el partit cridant i gairebé ningú s'escapava dels seus insults.
Però aquells que patien més les entremaliadures de "la Boniata" eren els àrbitres. Més d'una vegada van "tastar" el paraigua d'aquesta aficionada tan acèrrima. Si no li agradava alguna decisió o considerava que havia perjudicat l'equip dels seus amors, aprofitava la llarga travessa que havia de fer l'àrbitre fins a la seva caseta per clavar-li un bon cop. El cas és que, al Feliu i Codina, els col.legiats ho tenien molt malament si no ho feien a gust dels espectadors, a causa de la situació del vestidor. Hi havia temps per fer-los de tot. Això es va solucionar en la segona remodelació.